Vida i obra
Fou metge de professió. Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president (1920). Col·laborador de publicacions valencianistes de preguerra –El Crit de la Muntanya i El Camí–, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista (1932). Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” (1934).
Destacà per les seves recerques sobre la pintura medieval amb els llibres: Pintors del Maestrat. Contribució a la història de la pintura valenciana quatrecentista (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i Morella (1935) i Pintores de Morella (1943), tots sobre els segles XIV i XV. Publicà inicialment en les revistes erudites castellonenques Arte y Letras, en la Revista de Castellón i en altres de València, com Cultura Valenciana (1929) i l’Almanaque de las Provincias (1935).
Tanmateix, la seva obra erudita estigué vinculada a la Societat Castellonenca de Cultura. En fou un dels fundadors, i a partir del 1930, director del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, on publicà més de sis-cents articles d’història, crítica literària i artística, i folklore, entre d’altres. Eren articles ben documentats sobre l’art medieval de Morella i del Maestrat; edità nombroses cartes de poblament (Benicàssim, Borriol, Cervera, Polpís), i estudis relatius a la història institucional de senyories i llocs de les comarques castellonenques. En Lledó en la història (1995) es recullen els seus estudis sobre aquest emblemàtic santuari.
En el vessant públic, exercí els càrrecs de regidor municipal (1924), diputat provincial (1925) i president del Col·legi Oficial de Metges de Castelló (1940-43). Cronista oficial de la ciutat des del 1964, el 1986 li fou concedida l’Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana.
Com a escriptor el 1915 publicà, a “El Cuento del Dumenche”, Llauradoreta, una novel·la breu de trama fulletonesca i ambient costumista; el 1931, Bolangera de dimonis, un recull que combina contes propis del corrent pairalista amb altres d’estil més acurat que recreen llegendes i rondalles populars castellonenques; i el 1934 l’assaig El paisatge en la literatura valenciana.
Bibliografia
- Garcia Grau, M. (1994): “Una (re)lectura de Bolangera de dimonis (1931) d’Àngel Sánchez Gozalbo (Castelló de la Plana, 1894-1987)”, dins Miscel·lània Germà Colón. Vol. 1. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXVIII. Barcelona, PAM, p. 263-279.
- Simbor i Roig, V. (1986): “La lluita per la normalització de la narrativa valenciana durant el primer terç del segle XX”, dins Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1-5 d’octubre de 1985. Barcelona, PAM, p. 127-157.