Àngel Zúñiga

(Atarrabia, Navarra, 1911 — el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 9 de juliol 1994)

Periodista i escriptor.

De molt petit es traslladà a Barcelona, on es formà de manera autodidàctica. Afeccionat al periodisme, ingressà, el 1931, al diari El Mundo Deportivo i després a El Noticiero Universal com a crític de cinema. Posteriorment, el 1946, passà a col·laborar a La Vanguardia, que, després de confiar-li treballs de crítica literària i de teatre, el 1955 el destacà com a corresponsal a Nova York, des d’on fins el 1981 col·laborà també a la revista Destino de Barcelona i al diari ABC de Madrid. A Nova York tingué contactes freqüents amb grups d’exiliats espanyols i una especial amistat amb el periodista i escriptor Jaume Miravilles. En aquesta ciutat, arran de la seva professió, mantingué un gran contacte amb Nacions Unides.

Més tard, viatjà per un gran nombre de països fins donar tres vegades la volta al món, experiència reflectida en diversos llibres de viatges com Caminos (1969), Amanecer en China (1975), USA (1971) i Manhattan Cocktail (1972). També estrenà i edità tres peces: El estupendo Juan Pérez (1952), El demonio tiene àngel (1953) i ¡Gibraltar! La guerra para acabar con la guerra (1955). Conreà el conte amb obres publicades com La vida de los muertos (1963) i la novel·la Pan y futbol (1972). És autor de biografies d’Alfons XII, Charles Chaplin “Charlot”, Greta Garbo, William Somerset Maugham, etc. Altres obres són: Historia del cine (1948), Barcelona y la noche (1949), i Una historia del cuplé. El 1981 retornà a Catalunya i s’establí a Barcelona. Publicà Mi futuro es ayer (1983), de caràcter memorialístic.