Vida i obra
D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, feu magisteri i estudis musicals.
Es donà a conèixer com a autora teatral i llibretista. Publicà El príncipe de Bretaña, Amor y orgullo i Lealtad a un juramento (1842) —estrenada amb gran èxit al teatre de la Santa Creu de Barcelona—, i el llibret de l’òpera Il proscripto d'Altemburg (1843), composta pel seu germà Carles Grassi. Abandonà la carrera teatral, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer i col·laborà a les revistes dirigides per ell: El Genio, Pensil del bello sexo (1845) i La Corona de Aragón. També col·laborà a la Revista de Cataluña (1863).
Es centrà, però, en la novel·la de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona: El heroísmo de la amistad o Los condes de Rocabertí (1842), Un episodio de la guerra de los Siete Años (1849), El hijo (1865), Las riquezas del alma (1866), El capital de la virtud (1877) i El copo de nieve (1876), entre d’altres.
El 1857 es traslladà a Madrid, on dirigí El Correo de la Moda (1867-83) i col·laborà a nombroses revistes: El ángel del hogar, La Educanda, Ellas i La Ilustración Católica, entre d'altres.
Publicà obres didàctiques com Manual de urbanidad para uso de la juventud de ambos sexos (1862) i les «lectures instructives» escolars Palmas y laureles (1884).
Altres obres publicades són l'obra teatral Amor y orgullo i els reculls Poesías de la señorita doña Ángela Grassi (1851) i Poesías (1871). Traduí algunes cançons italianes al català, entre el 1877 i el 1878: Los arbres del bosc, La vida és i L’amor és.
Bibliografia
- Sánchez Llana, Iñigo: “Introducció”, dins Grassi, Ángela: El copo de nieve. Madrid, Castalia, 1992.
- Sánchez Llana, Iñigo. “Nostalgias del Antiguo Régimen y conciencia burguesa de crisis: Ángela Grassi de Cuenca (1823-1883)”, dins Galería de escritoras isabelinas. La prensa periódica entre 1833 y 1895. Madrid, Cátedra, 2000, p. 251-291.