Llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic, adoptà el nom artístic Liddell en homenatge a Alicia Liddell, la musa de Lewis Carroll. Inicià la seva carrera com a dramaturga el 1988 (Greta quiere suicidarse). El 1993 fundà la companyia Atra Bilis Teatro, amb la qual ha desenvolupat una trajectòria marcada per una dramatúrgia visceral, poètica i transgressora. La seva obra explora temes com la violència, la mort, la bogeria, el sexe i el poder, sovint des d’una perspectiva autobiogràfica i amb una estètica del dolor.
Entre les seves obres més destacades hi ha Perro muerto en tintorería: los fuertes (1999), La falsa suicida (2000), El año de Ricardo (2005), La casa de la fuerza (2009, Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2012), Maldito sea el hombre que confía en el hombre, un proyecto de alfabetización (2011), Todo el cielo sobre la tierra (El síndrome de Wendy) (2013), ¿Qué haré yo con esta espada? (2016), el binomi Una costilla sobre la mesa: Madre / Padre (2019) i Liebestod (2021), Terebrante (2021), Caridad (2022), Dämon. El funeral de Bergman (2024), Vudú (3318) Blixen (2024) i Seppuku. El funeral de Mishima (2025).
Ha estat reconeguda amb el Premio Nacional de Literatura Dramàtica (2012) i diversos guardons internacionals, com el León de Plata de la Biennal de Venècia de teatre (2012), el premi Leteo (2016) i la distinció com a Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres (2017). L’any 2025 fou guardonada amb el Premi Nacional de Teatre.
Considerada una de les veus més singulars i radicals del teatre contemporani europeu, el seu teatre és concebut com un espai de veritat i sacrifici que rebutja les convencions escèniques i reivindica l’art com a experiència extrema i transformadora. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes i representada en escenaris de referència com el Festival d’Avinyó, el Wiener Festwochen o el Teatre de l’Odéon de París.