Inicià estudis de dret a Atenes, però, atret pels ecos del naturalisme pànic de D’Annunzio i per W.Withman, es lliurà a la poesia i publicà alguns poemes inspirats en el simbolisme francès. Casat amb la ballarina nord-americana Eva Palmer, junts recorregueren Itàlia, Egipte i Amèrica. Al desert de Líbia, el poeta compongué el seu primer poema líric (1907), que fou seguit pels Cants de guerra (1912) i pels Versos (1915), d’una gran densitat evocadora. Ansiós de penetrar els valors de l’hel·lenisme, es llançà a l’estudi de les formes esotèriques de l’antiga religiositat grega i dels misteris, en un intent d’agermanar cristianisme i hel·lenisme (Déu i Dionís). Volgué fer de Delfos un punt de retrobament espiritual de tots els homes i hi organitzà representacions d’espectacles clàssics. Més tard, el llarg i fatigós treball i la tortuosa experiència mística el conduïren, ja en la maduresa, a l’assoliment d’una consciència profunda que revela, amb una gran densitat lírica, la continuïtat espiritual de l’hel·lenisme. Panteista, místic i filòsof, la seva figura, física, intel·lectual i humana, assoleix gairebé totes les característiques d’un heroi mític antic.