Llicenciada a Barcelona (1927), es doctorà a Madrid (1931), amb l’estudi Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943). S'especialitzà en la corona catalanoaragonesa a la baixa edat mitjana, tema sobre el qual publicà articles a Hispania , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Anuario de Historia del Derecho Español , Boletín de la Real Academia de Buenas Letras i Analecta Sacra Tarraconensia . Destaquen els llibres La Corona de Aragón y los estados del norte de África (1951), sobre la política de Jaume II i Alfons III al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell (1956), en col·laboració amb F.Vendrell. Entre les seves darreres obres hi ha Jaume II: Aragó, Granada i Marroc: aportació documental (1989), Relación castellano aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (1994) i El dissortat comte d’Urgell (1997).