Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès. Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari, de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània, de Čekhov, i Tafalitats, de K. Valentin, obres dirigides per Pau Monterde. D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars (1990), de H. Pinter; Carícies (1992) i Morir (1998), de S. Belbel; La corona d’espines (1994), de J. M. de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995; Els gegants de la muntanya (1999), de Pirandello; Tartuf o l’impostor (2000), de Molière, i Enric IV, de Pirandello, dirigides per O. Broggi i La comèdia dels errors (2000), de W. Shakespeare, dirigida per H. Pimenta. Des de la seva fundació (2002) formà part del Projecte T6, companyia adscrita al Teatre Nacional de Catalunya amb la finalitat d'impulsar l’obra de dramaturgs catalans joves.
Posteriorment actuà a Dissabte, diumenge i dilluns (2002), d’E. de Filippo, i Primera plana (2003), de B. Hecht, ambdues sota la direcció de S. Belbel; El cafè de la Marina (2003), de J. M. de Sagarra, per R. Duran; L’oncle Vània (2004), de Čekhov, dirigida per J. Ollé; 16. 000 pessetes (2005), de M. Veiga, en versió de J. Castells; El malentès (2006), d'A. Camús, dirigida per J. Ollé; Passat el riu (2007), de J. Di Pietro, dirigida per Broggi; El ángel exterminador (2008), de L. Buñuel en versió de J.Ollé; Hikikomori (2009), de J. Faura; Lleons (2009), de P. Miró i No parlis amb estranys (fragments de memòria) (2013), d'H. Tornero. La temporada 1997-98 fou guardonada amb el premi Margarida Xirgu.
També treballà en cinema i televisió, on destacà sobretot a la sèrie de Televisió de Catalunya Estació d’enllaç (1994-99). Posteriorment actuà en les sèries, també de TVC, La memòria dels Cargols (1999), Temps de Silenci (2001), Porca misèria (2005-07) i Gran Nord (2012). En el cinema, actuà a Platillos volantes (2003), d’Ó. Aibar; Insensibles (2012), de J.C. Medina i Fènix 11.23 (2012), de J. Joan.