angina

angines (pl.)
esquinància
mal de coll
f
Patologia humana

Inflamació total o parcial de l’istme de la faringe.

Pot representar el procés principal d’un quadre clínic o bé només un aspecte comú a diverses malalties, sobretot infeccioses com, per exemple en la mononucleosi infecciosa.

L’angina aguda catarral és la més comuna; d’origen estreptocòccic, dona tumefacció i vermellor del vel i dels pilars palatins (angina vermella), disfàgia, febre i mal de cap.

L’angina crònica és una seqüela de l’angina aguda: és motivada per la persistència de claus de pus allotjats a les anfractuositats de les amígdales palatines. Si aquestes són de mida reduïda, els claus poden passar desapercebuts a la inspecció. Ultra el malestar local que produeix, té el gran inconvenient d’ésser punt de partida d’altres malalties infeccioses greus (febre reumàtica, nefritis, septicèmies tonsil·lògenes, etc.).

L’angina flegmonosa és la causa del flegmó o abscés de l’amígdala, bé que algunes vegades hom inclou sota aquesta denominació l’abscés retrofaringi.

L’angina herpètica es caracteritza per la formació a la faringe de petites vesícules que després s’ulceren. Aquestes úlceres es recobreixen ràpidament de falses membranes. Apareix bruscament amb símptomes d’infecció: esgarrifances, temperatura elevada, herpes dels llavis, nas i orelles, etc.

L’angina lacunar o fol·licular també és causada generalment per una infecció estreptocòccica; les amígdales, envermellides i tumefactes, acostumen a presentar taques d’un blanc groguenc (angina blanca), que corresponen a claus de pus. La febre pot arribar a 40°C; el curs és breu. Les seves recidives poden dur l’angina crònica.

L’angina pseudomembranosa s’acompanya d’un exsudat pseudomembranós; sol ésser causada pel bacil de Loeffler, i, més rarament, a estreptococs, pneumococs o estafilococs.

L’angina ulceromembranosa de Plaut-Vincent és originada per l’associació de bacils fusiformes i espirils. Al començament és una ulceració amigdalínica poc profunda, recoberta d’una falsa membrana difteroide, però després la ulceració creix en profunditat. Els malalts que en són afectats presenten, ultra els símptomes d’una infecció anginosa, una inflamació dolorosa dels ganglis de l’angle del maxil·lar, i alè fètid. És de curs benigne i dura de 2 a 5 dies.

L’angina ulceronecròtica de Henoch segueix l’aparició d’una escarlatina greu, sobretot en l’infant. És caracteritzada per una placa terrosa necrosada, que en caure deixa una úlcera que tendeix a créixer en profunditat. El pronòstic és greu.