angina de pit

angor pectoris (la)

f

Patologia humana

Síndrome caracteritzada per dolor o constricció a la regió anterior del tòrax, en general en forma de crisis breus, que a vegades van acompanyades d’angoixa i de sensació de mort imminent.

L’any 1768, el metge anglès W. Heberden en féu la millor descripció. El dolor comença a nivell de la part mitjana o inferior de l’estèrnum i s’estén simètricament a dreta i esquerra. Pot també pujar fins al coll i les mandíbules, estendre's a tots dos braços o a un de sol (generalment l’esquerre), i a les vèrtebres dorsals. Apareix en relació amb els esforços físics i les emocions. Quan la crisi es presenta mentre l’individu deambula, té relació amb l’esforç de la deambulació, la distància, la velocitat, àdhuc el fred i el vent. La crisi obliga l’individu a parar-se, i llavors aquesta desapareix ràpidament.

L’angina de pit és rara abans dels quaranta anys; la màxima freqüència és observada entre els cinquanta i els setanta anys. És més freqüent en els homes que en les dones. La causa de l’angina de pit és la manca momentània de la quantitat suficient de sang en una porció del múscul cardíac. En el 95% dels casos és motivada per l’oclusió o reducció del diàmetre de les artèries coronàries per arterioesclerosi i, rarament, per altres causes. En l’altre 5% és produïda per canvis de l’hemodinàmica cardíaca o empobriment de la sang. Com que hi ha molts altres tipus de dolor toràcic i presentant-se a vegades l’angina de pit de forma atípica, el seu diagnòstic requereix l’habilitat i l’experiència d’un metge entrenat. El qui presenta per primera vegada una crisi d’angina de pit, baldament aquesta sigui lleu, ha de sotmetre's a un estudi mèdic i al tractament adequats. En les fases cròniques, els accessos poden reduir-se o desaparèixer per la dieta, la reducció de l’esforç físic i psíquic i la medicació. El millor tractament de la crisi és la nitroglicerina per via sublingual i altres nitrits d’acció ràpida.

L'angina de decúbit és l’angina de pit que es manifesta quan el malalt agafa aquesta positura, sobretot en allitar-se, i hom creu que és una manifestació d’insuficiència cardíaca esquerra agreujada per la positura. L'angina de Prinzmetal és la que es produeix en repòs i és deguda a un espasme de l’artèria coronària més que a una oclusió.