angle d’extinció

m

Mineralogia i petrografia

Angle que formen, en observar una placa mineral anisòtropa a través d’un sistema òptic amb nicols encreuats, la línia de referència de la placa i els reticles de l’aparell en el moment que hi ha el mínim de llum que travessi el sistema.

Com a línia de referència hom sol prendre una línia d’exfoliació de la placa o una cara del cristall. Si l’angle d’extinció és de 0° o de 90° hom diu que hi ha extinció recta ; si els fils del reticle són les bisectirius de l’angle de les línies de referència, hi ha extinció simètrica ; si no és cap d’aquests dos casos, hi ha extinció oblíqua . L’angle d’extinció té molta relació amb els elements geomètrics del cristall de la placa. D’altra banda, depèn també de la composició química, i revela clarament la presència de macles en placa examinada.