Fou conquerida el 1170 per Alfons I de Catalunya-Aragó i donada quinze anys més tard a l’orde del Temple, extingit el qual, el 1307, passà al de l’Hospital. La casa de la vila és l’antiga casa dels hospitalers; conserva també una porta de les antigues muralles i moltes de les seves cases foren construïdes durant els s. XV, XVI i XVII, cosa que dóna a la vila un aspecte d’antiguitat. La població ha disminuït durant el s. XX per emigració, principalment, a Barcelona i a Castelló de la Plana, però l’emigració temporal dels homes a les terres de regadiu de la Plana és tradicional, cosa que, amb la proximitat al Maestrat i als Ports, la inclusió dins l’àrea comercial de Castelló i l’aïllament respecte a la resta d’Aragó, ha fet que la població, especialment la masculina, parli un català idèntic al de Vilafranca del Maestrat amb els forasters procedents del País Valencià.