Anglesola

Anglesola

© Fototeca.cat

Municipi de l’Urgell, situat a ponent de la ciutat de Tàrrega.

Situació i presentació

Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens (Pla d’Urgell), i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens. El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara; aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca.

El terme comprèn la vila d’Anglesola, cap de municipi, els antics termes de Montargull i de Sant Pere de Paganell, i masies disperses, com la de les cases de Barbens. Prop de la vila passa la carretera C-53, de Vilagrassa a Balaguer, que travessa el terme pel sector oriental, i l’A-2 de Barcelona a Lleida, que passa pel límit meridional i amb la qual la vila es comunica per un ramal. Aquest ramal porta també a l’estació de ferrocarril de la línia que uneix Lleida amb Barcelona via Manresa. La via corre pel sector S, paral·lela a l’autovia. Hi ha una bona xarxa, de camins veïnals.

El topònim d’Anglesola, el trobem el 1079 sota la forma Angulariola, derivat molt probablement del llatí ecclesiola, ‘'església petita”.

La població i l’economia

La població (anglesolins), que al segle XVIII era relativament escassa i no experimentà un augment gaire notable, rebé un fort impuls el segle XIX, sobretot a causa dels regatges del canal d’Urgell: arribà als 1.418 h el 1860 i als 1.693 el 1900, i n'assolí el màxim el 1930 quan arribà a tenir 2.000 h. Des d’aleshores, la població va decréixer lentament, sobretot com a conseqüència de la marxa de la gent jove vers poblacions més industrialitzades (1.437 el 1970, 1.349 h el 1981, 1.252 h el 1991). L’any 2001 la població havia augmentat lleugerament a 1.272 h i, el 2005, a 1.290 h.

L’economia pròpia del terme és predominantment agrària. Tot el territori és pràcticament ocupat per les terres de conreu. El canal d’Urgell permet de regar més de la meitat dels conreus.

Els principals conreus de regadiu són els cerealícoles (ordi, blat, blat de moro), el farratge (alfals), la bleda-rave, les hortalisses i els arbres fruiters. Al secà, hom planta blat, ordi, ametllers i algunes oliveres. Entre els conreus de fruita dolça destaca especialment les pomeres. La ramaderia de bestiar porcí i d’aviram és la predominant, tot i que també cal esmentar el bestiar oví i boví.

La vila d’Anglesola

Al NE del terme, al peu de la carretera C-53, de Tàrrega a Balaguer, a la banda esquerra, hi ha la vila d’Anglesola (335 m). El nucli antic, defensat per muralles, de les quals resta encara algun tram, conté algunes notables cases senyorials amb façanes de pedra, picada, ornades amb escuts nobiliaris; alguns carrers són porticats, així com la plaça de l’Església. La part més moderna s’estén formant ravals que segueixen els antics camins i sobretot la carretera, que porta a l’estació de ferrocarril i al sector dit la Serra.

Del castell i l’església primitiva d’Anglesola, de la qual parlen els documents, no queda cap rastre. Probablement l’actual església parroquial, dedicada a Sant Pau de Narbona, es bastí a l’indret on havia estat l’antiga. L’actual església, construïda al segle XVI, és de nau única, amb cor als peus i capelles laterals. El sistema de cobertes combina la utilització de voltes de creueria i d’aresta, al costat de les de canó, i reflecteix una hibridació d’estils ben característica d’algunes obres arquitectòniques del segle XVI a Catalunya. El frontis, molt simple, presenta un únic ingrés amb arc de mig punt adovellat, resseguit per un guardapols, i es complementa amb un òcul obert a la porta superior de la façana. El campanar, adossat al mur lateral, és de planta quadrada amb accés exterior, té cornises que el divideixen en alçat definint diversos cossos; una balustrada tanca el nivell superior a manera de terrat.

Una mostra ben palesa de la importància que devia tenir l’antiga església són les imatges romàniques de sant Pere i sant Pau (segle XII) col·locades a banda i banda de la porta principal del temple, que en procedeixen. Al segle XIV s’enriquí amb un magnífic retaule de pedra dedicat a la Mare de Déu (obra del mateix autor que esculpí el sarcòfag de Ramon Folc VI de Cardona a Poblet), que ara es troba a Boston (EUA), i amb una imatge de sant Pau de Narbona, de pedra policromada (ara a l’altar major, el dosser de la qual serveix de pica d’aigua beneita). També hi ha el retaule de santa Anna (segle XV) procedent d’una capella situada a l’antic portal que donà nom a la plaça de Santa Anna. A la dreta es troba la capella de la Santa Creu, la devoció més arrelada de la gent d’Anglesola, bastida en 1693-1722, renaixentista; l’altar xorigueresc fou destruït en la guerra civil de 1936-39 i restaurat el 1961; al seu centre hi ha el reliquiari d’argent del 1676 on es veneren els fragments del Lignum Crucis o de la Santa Creu anomenats les Santes Virtuts pels prodigis que foren atribuïts a aquestes vuit partícules de la creu de Crist portades, segons tradició, per Martí de Montsant al segle XIII.

De les tres creus de la vila d’Anglesola, només s’ha conservat la que actualment es troba a la plaça de Santa Anna. Desmuntada durant la guerra civil de 1936-39, va ser instal·lada de nou en un lloc proper a l’originari. L’enquadrament cronològic d’aquesta peça és força difícil atès la palesa simbiosi d’elements de tradició gòtica. Aquesta creu s’aixeca sobre un pedestal amb tres graons i un sòcol decorat amb l’escut d’Anglesola. Al damunt s’alça un petit fust de pedra ben escairada, coronat pel cos esculpit de la creu pròpiament dita, sobre un capitell on hi ha, treballats en relleu, sant Joan, sant Andreu, sant Jaume, sant Pere i sant Pau, entre d’altres. La creu, separada del capitell per un àbac de dos cossos sense decoració, segueix la tipologia anomenada decreus floronades. El tret característic implica la tendència a fer desaparèixer els braços de la creu mitjançant els elements decoratius que els uneixen i que alhora tenen una funció estructural. En efecte, el treball escultòric es concreta en les imatges de la intersecció dels braços, en les traceries de caire ogival i en els florons dels extrems de l’estrella, un dels quals ha estat restituït. La creu porta el crucifix en una de les cares, mentre que a l’altra hi ha una imatge amb peanya i sota dosser. Aquesta magnífica creu de terme fou declarada monument artístic.

Al raval del Convent hi ha restes de l’antic convent trinitari fundat el 1204 per Berenguer I i Anglesa d’Anglesola d’acord amb sant Joan de Mata, el qual subsistí fins a l’exclaustració del 1835.

Entre els grups que animen la vida cultural de la població cal esmentar la Coral Joia de Maig. L’antiga església de Santa Anna, juntament amb les dependències annexes, ha esdevingut la seu de la coral. La tradició en aquest sentit de la població es remunta fins el 1904, amb la coral la Bella Ceres. D’altra banda, la tradicional organització dels prohoms d’Anglesola, encara que desposseïda d’atribucions jurídiques i administratives, continua viva i presideix actes i funcions religioses. La prohomenia d’Anglesola sembla que fou creada poc després de l’any 1264 i intervenia sobretot en les desavinences sorgides per qüestions de regs, valoracions, fitacions, entre d’altres.

La població disposa de l’Espai del Carro, inaugurat el 2012 i hereu de l’antic Museu del Carro. És un espai de 700 m2, amb una cinquantena de carros, guarniments i carruatges exposats, a més de 2.000 eines agrícoles.

La vila celebra la festa major en honor de la Santa Creu (3 de maig) amb una gran solemnitat i actes populars com el repartiment de panets anomenat la Caritat, que congrega gent de tots els pobles veïns per recollir els pans, i que es remunta al segle XIII (hom creia que aquests panets salvaven de les pedregades). Aquest repartiment es fa a la plaça de l’Església amb assistència dels clergues, l’ajuntament i els prohoms. El 14 de setembre se celebra la festa major petita. En data variable se celebra la festa dels Tres Tombs.

Altres indrets del terme

El terme, a més de la vila d’Anglesola, també és format per la caseria de les Cases de Barbens, l’antic terme de Montargull i l’antic priorat del Paganell.

La història

El lloc i castell d’Anglesola apareixen per primera vegada el 1079, quan els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, en la seva política de consolidació de la conquesta cristiana a les terres de Lleida, donaren a Berenguer Gombau i a la seva muller Sança el castell amb tot el seu terme i possessions, que anaven des del riu d’Ondara fins al Riu Corb i des de Tàrrega a Mollerussa, dins el comtat d’Urgell; era, doncs nucli de la important baronia d’Anglesola, la qual donà a Catalunya il·lustres membres que contribuïren decisivament a la conquesta i que destacaren, després, en el camp de la política i l’Església. El llinatge prengué el nom del castell,Anglesola, i des del segle XII es dividí en tres branques, la dels senyors de Vallbona, la dels senyors de Bellpuig i la dels senyors d’Anglesola; d’aquesta darrera sorgí al segle següent la línia dels senyors de Miralcamp.

L’església d’Anglesola s’esmenta el 1097, quan Sança, molt probablement ja vídua, la donà amb les seves annexes a l’església de Solsona. La població anà creixent i Arnau Berenguer d’Anglesola fundà abans de la seva mort (1139) l’hospital per a pobres, el qual dotà amb els drets d’algunes de les seves possessions, ratificades pel seu fill Bernat d’Anglesola, que en confià la direcció a l’abat de Poblet.

La línia directa dels barons d’Anglesola (en la qual es destacaren Berenguer (I), dit també Arnau Berenguer, senyor d’Anglesola, Paganell, Castellnou de Seana, Vilanova de Bellpuig, Ivars, Montmagastre, Térmens i Corbins (segles XII-XIII), Berenguer (II) (mort vers 1277), magnat dels regnats de Jaume I i Pere II que es distingí en les conquestes de Mallorca i València) s’extingí amb Bernat (IV) (mort vers 1382), gran magnat dels darrers anys de Pere III; heretà la baronia d’Anglesola la seva germana Sibil·la, casada amb Hug (II) d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però Martí I donà la baronia a Pere de Benviure, casat amb una filla il·legítima de Berenguer (IV) i protegida de la reina Maria de Luna. Pere de Benviure morí vers el 1417 sense fills i la baronia passà als Erill (descendents de Sibil·la i Hug II d’Anglesola), llinatge que s’extingí l’any 1475. Després de moltes lluites i transmissions poc clares, el 1663 es confirmà la senyoria d’Anglesola als Rocabertí, comtes de Peralada (el 1645 Ramon Dalmau de Rocabertí rebé el títol de marquès d’Anglesola), els quals la mantingueren fins a la fi de l’Antic Règim.