Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns. El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc. Donat per Pere el Gran al monestir de Santes Creus el 1285, juntament amb Sarral, el 1383 retornà a la corona.
A la segona meitat del segle XII es bastí, en estil romànic, l’església de Sant Pere d’Anguera, de la qual només resten les parets de l’absis; és coneguda a la contrada amb el nom del castellot dels Moros. De l’antiga població no queda cap rastre, només un pont medieval que travessa el riu d’Anguera i que porta cap a l’antiga església.