anhídrid d’àcid

m

Química

Denominació genèrica dels composts orgànics que contenen el grup —CO—O—CO— i deriven formalment dels àcids dicarboxílics o de dues molècules d’àcid monocarboxílic per eliminació d’una molècula d’aigua (amb formació, en el primer cas, d’una estructura heterocíclica).

Quan les dues molècules d’àcid monocarboxílic són diferents, hom obté anhídrids mixts . Els anhídrids són preparats per deshidratació dels àcids o per reacció d’una sal de l’àcid amb el corresponent clorur:

Per hidròlisi regeneren l’àcid o els àcids primitius. Són anomenats com l’àcid del qual provenen canviant el mot àcid per anhídrid. Exemples: anhídrid acètic (CH₃CO)₂O, anhídrid benzoico-propiònic C₆H₅CO—O—COCH₂CH₃. Són emprats com a agents acilants i donen èsters o amides per reacció amb alcohols o amines, respectivament. Presenten absorció típica en l’infraroig i donen dues bandes a la regió carbonílica: 1.850-1.800 i 1.790-1.740 cm -1 . Quan en el grup —CO—O—CO— l’àtom d’oxigen central és reemplaçat per un sofre, els composts corresponents són anomenats tioanhídrids . Per analogia, els composts amb els grups —SO₂—O—SO₂ i —SO—O—SO, hom els anomena anhídrids sulfònics, i anhídrids sulfínics, respectivament.