animus
*

ànim de lucre
m
Dret

En llenguatge jurídic, paraula usada per a expressar el concepte d’ànim.

Un determinat animus o ànim és necessari per a la validesa de certs actes o negocis jurídics o per a la comissió d’alguns delictes; així, són utilitzades, entre d’altres, les locucions animus donandi o intenció de fer donació, animus lucrandi, dit també ànim de lucre, o intenció d’obtenir beneficis econòmics de determinats actes, animus dereliquendi o intenció del propietari d’abandonar una cosa perdent-ne la propietat (abandó), animus iniuriandi o intenció de fer injúria.