En el supòsit d’instàncies de govern amb autonomia política dins un estat, l’anivellament es produeix a través de transferències, com a instrument per a superar els desequilibris fiscals causats per les diverses possibilitats de prestació de serveis que tenen els governs —la diversa capacitat fiscal o per les diverses necessitats de despesa—. La discussió sobre l’anivellament fiscal fou especialment rellevant en la reforma del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya impulsada amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 2006. L’article 206 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 estableix que els recursos financers de què disposa la Generalitat es poden ajustar a fi que l’educació, la sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat espanyol, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. El mateix article disposa que la determinació dels mecanismes d’anivellament s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència i que l’estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament. El principi de prohibició d’alteració de la posició d’un ens territorial en l’ordenació de rendes per capita com a conseqüència de l’anivellament fiscal s’inspira en el federalisme fiscal alemany i, en concret, en una decisió del Tribunal Constitucional Federal alemany del 1998 sobre la llei alemanya reguladora del mecanisme d’anivellament. Aquesta llei fou reformada l’any 2005, seguint els principis establerts pel Tribunal Constitucional Federal en la interpretació de la Llei fonamental de Bonn del 1949. Si a Alemanya el grau d’anivellament fiscal es concreta per mitjà dels límits associats a la capacitat fiscal dels territoris, en altres estats federals com el Canadà l’anivellament es defineix en funció del nivell de recursos que es vol garantir, i a Austràlia, a partir de definir molt detalladament les categories de despesa que es pretenen anivellar.
m
Dret