La situació d’Ankara afavoreix les relacions amb la resta del país, fet que influí en la seva elecció com a capital de la nova Turquia, en lloc d’Istanbul, capital més important, però amb una situació massa excèntrica. Actualment constitueix una ciutat administrativa i cultural. El nucli antic es desenvolupà sobre un turó d’origen volcànic i és format per una sèrie de carrers estrets, de difícil circulació, on es troben les mesquites i els mercats a l’aire lliure. Ja al pla s’estén, separada de la ciutat vella per la via del ferrocarril, una àrea molt nova, d’aspecte europeu. La travessa l’avinguda d’Atatürk, vorejada de ministeris, ambaixades i edificis residencials; també hi ha el palau de l’assemblea nacional. Són llocs d’interès la Universitat d’Ankara, els seus museus etnogràfic i arqueològic, com també l’Institut d’Ankara, centre internacional dedicat a l’ensenyament de l’administració pública, que funciona amb l’assistència tècnica de l’ONU. Ankara és també un mercat agrícola tradicional, així com el principal centre comercial i industrial del moher; té indústria del cuir, de mosaics, i fàbriques de ciment. És unida per ferrocarril amb Istanbul i els ports de la mar Negra, i té un aeroport internacional. Correspon a l’antiga Ancira i pertangué als turcs des del s XIII. Fou ocupada per l’imperi Otomà el 1402. Des del 1864 fou capital d’un vilayet, fins que el 1923 Mustafà Kemal la convertí en capital de Turquia. Conserva importants monuments; temple romà d’August; mesquita d’Arslan Khane (s XIII). Museu d’art islàmic.