Anna Bofill i Leví

(Barcelona, 1944)

Arquitecta i compositora.

Fou membre activa del Taller d’Arquitectura fins l’any 1980 i participà en el projecte Antigone, del seu germà Ricard Bofill i Leví , a Montpeller. El 1981 creà el seu propi estudi i entre altres obres és autora de l’Escola Integral d’Ensenyaments Artístics de Tàrrega, l’Estació de Rodalies de RENFE a la plaça de Catalunya (Barcelona) i del conjunt d’habitatges Les Portes de la Mer (Sant Cebrià del Rosselló). Entre el 1992 i el 1996 fou l’arquitecta coordinadora dels serveis tècnics del Consell Comarcal de l’Urgell. A partir d’aquest any es dedicà amb més intensitat als temes d’urbanisme i gènere, especialitat que desenvolupa des dels anys vuitanta, assessorant entitats, associacions i administracions públiques. Ha coordinat el projecte europeu “Les dones i la ciutat”, i ha realitzat investigacions sobre l’espai públic i la seguretat urbana. Ha estat professora del departament de Projectes Arquitectònics a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), ha impartit seminaris i conferències a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) així com en altres escoles, universitats i organismes d’Europa i els Estats Units d’Amèrica. Sobre aquesta temàtica ha publicat, entre d’altres, Las mujeres y la ciudad. Manual de recomendaciones para una concepción del entorno habitado desde el punto de vista de género (1998), Guía metodológica para la incorporación de la perspectiva de género en las agendas locales 21 y en los planes de urbanismo en Canarias (2005), Planejament urbanístic, espais urbans i espais interiors des de la perspectiva de les dones (2005) i Guia per al planejament urbanístic i l’ordenació urbanística amb la incorporació de criteris de gènere (2008). Dins de la seva faceta musical, ha continuat escrivint obres per a piano, clavicèmbal, guitarra, clarinet, saxofon, violoncel, trombó, percussió, música de cambra, veu i electroacústica, i s’ha especialitzat en el coneixement i la difusió de la música de dones compositores. És autora d’obres experimentals en les quals combina instruments acústics i electrònics ( Poema per a piano , Septet de set sous , etc). El 2009 fou guardonada amb la Medalla al Treball Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya.