Anna d’Aragó i de Navarra

(?, aprox. 1451 — ?, 1477)

Filla legitimada de Carles, príncep de Viana, i de María de Armendáriz, senyora de Berbínzana i de Pueyo, muller (1471) de Luis de la Cerda, duc de Medinaceli.

Carles havia donat paraula de casament a María si d’ella tenia descendència (1451), i en un testament (1453) havia reconegut Anna hereva de Navarra. Valent-se d’aquests documents, el duc de Medinaceli pretengué infructuosament de reivindicar els drets de la seva esposa al regne navarrès.