Mobilitzat el 1962 per la guerra amb la Xina, l’any següent s’enrolà a l’exèrcit, on fou conductor de vehicles militars. Participà en la guerra contra el Pakistan i fou ferit de gravetat dos cops. El 1978 es retirà a Ralegan Siddhi, on passà la infantesa, i es posà al front d’un projecte de renovació, que convertí en un exemple d’organització comunitària per al desenvolupament a través del compromís actiu dels habitants i al marge dels ajuts del Govern.
Promogué també l’alfabetització, l’abolició de l’alcohol i del tabac per mètodes que foren criticats per autoritaris, combaté la discriminació dels intocables i certes pràctiques com l’endeutament pel dot. Aquestes iniciatives li comportaren de vegades l’hostilitat de les autoritats, però també el feren objecte de distincions com el Padma Bhushan (1990) i el Padma Shri (1992, que refusà), dos dels guardons més alts del país.
El 1991 inicià el Moviment Popular contra la Corrupció (BVJA: Bhrashtachar Virodhi Jan Aandolan) i els anys següents emprengué accions legals en diversos casos de funcionaris corruptes, algunes de les quals guanyà i, inspirat en l’exemple de Gandhi, recorregué diverses vegades a la vaga de fam per a aconseguir els seus objectius, entre els quals cal citar el reforçament dels parlaments locals ( gram sabha ) com a mitjà per a prevenir la corrupció i l’aprovació d’una Llei per al dret a la informació a l’Estat de Mahārāṣhṭra (1997-2005).
L’any 1998 fou empresonat, però poc després fou alliberat a causa de les protestes massives. La seva iniciativa amb més seguiment popular fou, però, la campanya que dugué a terme per a endurir la legislació anticorrupció quan el Govern indi accedí a les seves demandes després d’una vaga de fam de dotze dies al setembre del 2011.