Filla de republicans exiliats, tornà a Catalunya amb dos anys. Es formà en llengües romàniques. El 1974 s’establí a Itàlia, primer a Nàpols, on treballà a la universitat com a professora de castellà, i més tard ensenyà llengua i literatura catalanes a les universitats de Florència i Pisa.
Reconeguda especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, durant quatre dècades traduí a l’italià la seva obra. També és autora de la traducció italiana de les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit (1990), i el 2003, juntament amb Anna Baggiani, de la Doctrina pueril de Ramon Llull. També treballà en l’edició de l’epistolari de Rodoreda i Armand Obiols i en la publicació de les cartes entre les amigues Mercè Rodoreda, Susina Amat (la seva mare), Julieta Franquesa i Carme Manrubia. Fou sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.