Anna Montero i Bosch

(Logronyo, La Rioja, 3 de desembre de 1954)

Poeta i traductora.

Llicenciada en filologia francesa per la Universitat de València, es dedicà a l’ensenyament. S’inicià en el món de la poesia amb l’obra Polsim de lluna (1983), i posteriorment publicà els poemaris Arbres de l’exili (1988), la plaquetteTraç 45 (1990), La meitat fosca (1994), Com si tornés d’enlloc (1999), Serenitat de cercles (2004), El pes de la llum (2007, premi Rosa Leveroni de poesia, 2006) i Teranyines (2010, premi Ausiàs Marc i premi de la Crítica).

També ha traduït del francès, i destaquen els Petits poemes en prosa i Els paradisos artificials, de Charles Baudelaire, a més de traduccions d’obres de Jean Guéhenno, Michel Crouzet, Aurélie Nemours, Anise Koltz i l’antologia Poetes quebequesos (2001). La seva obra és inclosa en diverses antologies.