Inicià la seva activitat educadora en escoles nacionals de diversos pobles de Catalunya fins el 1931, que fou nomenada directora del grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona. Contribuí a modernitzar el sistema pedagògic català amb la divulgació del mètode Decroly, que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Europa, i amb la publicació de diversos assaigs sobre pedagogia.
Membre de l’Associació de Mestres Barcelonins (1923-36) i del Consell de Cultura de la Generalitat, col·laborà en les escoles d’estiu i altres manifestacions del moviment de renovació pedagògica. Les obres La aplicación de los centros de interés en la escuela primaria (1929) i Experiències didàctiques (1933) són un recull de la seva activitat pedagògica.
És autora de diversos reculls de llegendes i contes infantils: Contes de sempre (1933), Contes per a infants de 6 a 7 anys (1934) i Fragments de “Tramuntanada”. Contalles de la casa vella (1965). També adaptà per als infants el Llibre de les bèsties de Ramon Llull (1934) i algunes obres de teatre d’autors clàssics. El 1960 publicà Comarca de l’Empordà, obra de caràcter monogràfic en la qual recopilà algunes llegendes empordaneses. És germana de la poeta Mercè Rubiés i Monjonell.