Coneguda amb el nom de casada d'Anita Solà d’Imbert. Autodidacta. Concorregué als Salons d’Octubre de Barcelona, on exposà (Sala Vinçon 1948, Sala Gaspar 1952, Galeries Laietanes 1955, Galeries Syra 1970). Projectà una pintura al fresc per a l’ermita de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú i decorà l’església de Merlant (Gironès). Passà per un cert ingenuisme, en paisatges, flors i natures mortes. Posteriorment s’acostà a l’estil de Raoul Dufy i en una darrera etapa arribà a l’abstracció.