En certa manera, hom podria afirmar que una gran part dels historiadors de l’època clàssica —com, per exemple, Tit Livi i Tàcit— usaren unes formes clarament annalístiques. A l’edat mitjana, els annalistes treballaren en l’anonimat i de manera col·lectiva, que donà com a resultat un mosaic d’interpolacions, asincronismes i juxtaposicions. Per aquesta causa la identificació dels autors de les obres d’aquest tipus requereix una cura especial i la més afinada crítica. La funció annalística restà vinculada, generalment, a institucions civils o eclesiàstiques, però a vegades depengué d’una política oficial, com és el cas dels Annales Regni Francorum.
f
m
Història