És la llengua més important del grup de llengües viet-muong, branca de la subfamília monkhmer de la família de llengües austroasiàtiques. Els seus nombrosos dialectes difereixen entre si relativament poc. La llengua ha estat molt influïda pel thai i, també, pel xinès, especialment en el vocabulari. La influència de la llengua xinesa és deguda tant a les primeres migracions de Fujian, Zhejiang i Canton (del s. V al II aC) com al fet d’haver estat el xinès la llengua de cultura del Vietnam fins a la fi del s. XVI. L’època posterior conegué la coexistència, com a llengua de cultura, del sinovietnamita (xinès clàssic amb algunes deformacions de pronunciació i de sintaxi) i de l’annamita o vietnamita (escrit aleshores en caràcters xinesos “meridionals” chũ'-nôm ). L’annamita tingué una expansió literària, sobretot al s. XVIII, i s’estengué plenament com a llengua nacional a partir del s. XIX amb la implantació dels caràcters llatins quô'c-ngũ (introduïts ja des del 1651).
m
Lingüística i sociolingüística