El seu pare, l’home de negocis Otto Frank, es traslladà a Amsterdam amb la seva dona Edith i les dues filles, Margot i Anne, l’any de la presa del poder de Hitler a Alemanya (1933). Després de l’ocupació nazi dels Països Baixos (1940), el juliol del 1942 Margot rebé una notificació que n’ordenava el trasllat a un camp de treballs forçats. Juntament amb una altra família jueva, els Van Pels, des del 6 de juliol visqueren amagats en un annex camuflat d’un domicili particular, ajudats per alguns gentils, entre els quals hi havia Miep Gies, una amiga de la família Frank. El 4 d’agost de 1944 les dues famílies foren delatades i detingudes per la Gestapo. Anne i la seva germana foren enviades al camp de Bergen-Belsen, on moriren, i els seus pares a Auschwitz, on només sobrevisqué el pare.
Durant els dos anys i escaig passats a l’amagatall Anne anotà en un diari les peripècies i angoixes de la vida clandestina, els seus pensaments i l’enamorament amb el fill dels Van Pels, Peter. El diari, oblidat a l’annex, fou recuperat per amics de la família. Publicat per primer cop el 1947, ràpidament esdevingué un clàssic del gènere autobiogràfic i de la literatura de l’Holocaust, del qual Anne es convertí en un símbol. Traduït a una setantena de llengües (al català, el 1967, per Ramon Folch i Camarasa) i amb més de 30 milions d’exemplars venuts, se’n feu una versió teatral (1955, guardonada amb el premi Pulitzer) i el 1959 una de cinematogràfica. El 1957 obrí a Amsterdam l’Anne Frank Museum, i el 2018 foren descobertes dues noves pàgines del diari de contingut sexual.