Annie Ernaux

(Lillebonne, Normandia, 1 de setembre de 1940)

Escriptora francesa.

Filla de comerciants, visqué la infància i l’adolescència a la localitat normanda d’Yvetot. Estudià literatura a Rouen. Ha estat professora de secundària (1960-77) i del Centre d’Educació a Distància (1977-2000).

La seva obra és principalment autobiogràfica i intimista. Començà la seva trajectòria amb Les armoires vides (1974), obra a la qual seguiren Ce qu’ils disent ou rien (1977, Prix d’Honneur du roman 1977), La femme gelée (1981), La place (1983, premis Renaudot i Maillé-Latour-Landry de l’Acadèmia Francesa 1984), Une femme (1987, premi Gregor von Rezzori 2019), Passion simple (1992), Journal du dehors (1993), Je ne suis pas sortie de ma nuit (1997), La honte (1997), La vie extérieure (2000),  L’événement (2000), Se perdre (2001), L’occupation (2002), L’usage de la photo (2005), Les Années (2008, premis Marguerite Duras i François-Mauriac 2008, i premi Strega 2016), L’autre fille (2011), L’atelier noir (2011), Écrire la vie (2011), Regarde les lumières mon amour (2014), Mémoire de fille (2016) i Le jeune homme (2022).

Li han estat atorgats nombrosos guardons al conjunt de la seva obra, entre els quals cal destacar el Premi de la Llengua Francesa (2008), i també els premis Marguerite-Yourcenar (2017), Ernest Hemingway (2018), de l’Acadèmia de Berlín (2019), Formentor de les lletres (2019) i el premi Nobel de literatura (2022).