Filla d’una família treballadora, cresqué a Yvetot. Estudià a les universitats de Rouen i de Bordeus i exercí la docència durant bona part de la seva trajectòria professional. Debutà literàriament amb Les armoires vides (1974), obra inspirada en la seva experiència personal, i des d’aleshores desenvolupà una escriptura situada entre l’autobiografia, la sociologia i la memòria col·lectiva. Les seves obres exploren qüestions com l’ascens social, la identitat de classe, la condició femenina, la sexualitat, la malaltia, les relacions familiars i el pas del temps.
És autora de títols com La place (1983), Une femme (1987), La honte (1997), L’événement (2000), Les années (2008) i Mémoire de fille (2016), entre d’altres. La seva escriptura, caracteritzada per un estil sobri i precís, converteix l’experiència individual en una reflexió sobre els canvis socials i culturals de la seva generació. És considerada una de les representants més destacades de la literatura autobiogràfica contemporània.
El 2022 rebé el premi Nobel de Literatura.