Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior. L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors. En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes. En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior. En una pila (o un acumulador) tenen lloc reaccions químiques que donen com a resultat una acumulació d’electrons a l’ànode, els quals, pel circuit elèctric exterior, entren pel càtode i retornen a l’electròlit. En un rectificador sòlid, igualment, l’ànode rep els electrons procedents del càtode a través del medi semiconductor. En l’electròlisi hom sol distingir entre els ànodes solubles , emprats en l’afinament dels metalls i en l’electrodeposició, i els ànodes insolubles , emprats, per exemple, en les oxidacions electrolítiques. En solució àcida, els ànodes insolubles són generalment de grafit (especialment en presència de clorurs) o de metalls del grup del platí, i en solucions d’àcid sulfúric poden ésser també de plom. En solució alcalina, a més del grafit i dels metalls del grup del platí, hom pot utilitzar el ferro i el níquel.
m
Electrònica i informàtica
Química