Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana. La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una borsa de viatge, el 1884. La seva obra, al principi monumentalista i academicista —Nebrija i Antoni Agustí, a la Biblioteca Nacional de Madrid; Lluís Dalmau, a la façana de l’antic Arsenal de la Ciutadella de Barcelona; Tercer Misteri de Dolor, a Montserrat—, evolucionà cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa (Crist en creu, església de la Bonanova de Barcelona).