Drenada pel riu Veral, les terres altes, afaiçonades pel glacialisme, són cobertes de pastures, que aprofiten els ramats (ovelles i cabres) que hi pugen des de les terres de la depressió de l’Ebre i la Canal de Berdún. Les àrees de bosc són aprofitades per a l’explotació de la fusta i combinades amb l’agricultura. La població, amb tendència a l’emigració, s’agrupa a la vila, característic poble de muntanya, d’origen medieval, que ha conservat no solament l’arquitectura sinó també l’antic parlar aragonès i, fins a temps recents, molts trets etnogràfics, especialment en el vestuari.