antena bicònica

f

Antena de banda ampla formada per dos elements conductors cònics situats sobre el mateix eix i amb els vèrtex enfrontats.

Habitualment els cons no són sòlids, sinó que han estat substituïts per estructures còniques de varetes. Ofereix amples de banda superiors a 3 octaves. Aquest tipus d’antena s’utilitza habitualment en assaigs de compatibilitat electromagnètica per a cobrir la banda entre 30 MHz i 230 MHz.