antena dielèctrica

f

Antena en miniatura en què l’element radiant és constituït per una metal·lització sobre un material dielèctric de gran permitivitat dielèctrica.

Per a poder disposar d’antenes de dimensions reduïdes que es puguin utilitzar en telèfons mòbils, receptors GPS i altres dispositius sense fils, s’utilitza la propietat que en radiofreqüència presenten els materials dielèctrics, en què la longitud d’ona i la velocitat de propagació en el seu interior es redueixen respecte a les de l’espai lliure en un factor inversament proporcional a l’arrel quadrada de la constant dielèctrica o permitivitat del material utilitzat. Això suposa que a l’interior del material es produeix un confinament del camp elèctric que es pot utilitzar per a generar una radiació altament eficient. Es construeixen utilitzant materials amb constants dielèctriques d’entre 10 i 30, sobre els quals es metal·litzen en la seva superfície els elements radiants i el pla de massa. Se n'obtenen guanys que oscil·len entre 2 dBi per a aplicacions GSM a 5 dBi per a aplicacions Wi-Fi i amb unes dimensions que varien entre 50 x 50 mm i 25 x 25 mm, respectivament.