Situada a la comarca andalusa de Campos de Antequera, el regadiu aprofita les aigües del Guadalhorce i els seus afluents i dona lloc a l’abundant i variada producció hortícola de la Vega de Antequera. És un centre d’àrea comercial i mercat agrícola (cereals, oli, vi, bleda-rave, fruita, hortalisses) predominça l’economia latifundista, i té indústries derivades de l’agricultura (refineries d’oli, sucreres, farineres, cellers).
La ciutat és un encreuament natural dels camins que enllacen la costa mediterrània amb la Meseta travessant la vall del Guadalquivir (carreteres, ferrocarril). Conserva bona part del recinte musulmà (segle XIV).
A uns set quilòmetres al NW de la ciutat, en terrenys de l’actual Cortijo del Castillón, hi ha les restes de la ciutat romana de Singilia Barba. Les excavacions arqueològiques realitzads entre el 1985 i el 1992 posaren al descobert importants restes del fòrum i part del teatre. Represes el 2026, les excavacions al teatre n’han documentat part de la graderia mitjana, en un notable estat de conservació.
La ciutat musulmana fou definitivament conquerida al setembre del 1410 per l’infant Ferran, un dels regents de Joan II de Castella, durant una expedició contra el regne de Granada. L’infant, futur rei de Catalunya-Aragó, fou conegut des d’aleshores com a Ferran d’Antequera.