La seva sòlida experiència teatral li permeté entrar en el món del cinema a la fi de la dècada de 1960 amb els films The Lion in Winter (A. Harvey, 1968) i Hamlet (T. Richardson, 1969). Més tard protagonitzà Young Winston (R. Attenborough, 1972) i A Doll’s House (J. Losey, 1973), i reafirmà el seu talent d’actor de caràcter a The Elephant Man (D. Lynch, 1983), i en altres títols com The Silence of the Lambs (J. Demme, 1991), amb el qual guanyà l’Oscar al millor actor i un premi BAFTA; Howards End (J. Ivory, 1992); The Remains of the Day (J. Ivory, 1993); The Innocent (J. Schlesinger, 1993); Shadowlands (R. Attenborough, 1993), pel qual fou guardonat amb un premi BAFTA; Legends of the Fall (E. Zwick, 1994); Nixon (O. Stone, 1995); Surviving Picasso (J. Ivory, 1996); The Edge (L. Tamahori, 1997); Amistad (S. Spielberg, 1997), premi de la Crítica Cinematogràfica al millor actor de repartiment; The Mask of Zorro (M. Campbell, 1998); Meet Joe Black (M. Brest, 1998); Instinct (J. Turteltaub, 1999); Titus (J. Taymor, 1999); Mission: Impossible II (J. Woo, 2000); Hannibal (R. Scott, 2000); Hearts in Atlantis (S. Hicks, 2001); Bad Company (J. Schumacher, 2002); Red Dragon (B. Ratner, 2002); The Human Stain (R. Benton, 2003); Alexander (O. Stone, 2004); The World’s Fastest Indian (R. Donaldson, 2005); Bobby (E. Estévez, 2006); Hitchcock (S. Gervasi, 2012); Blackway (D. Alfredson, 2015); The Two Popes (A. McCarten, 2019), i The Father (F. Zeller, 2020), premi BAFTA i Oscar com a millor actor, entre d’altres.
Ha estat guardonat també amb el premi Donostia (1998), el premi Cecil B. DeMille a la trajectòria (2006) i un BAFTA honorífic (2007). És en possessió del títol de sir.