Es doctorà en física a la Universitat d’Oxford. Fou professor de la Universitat de Sussex (1967-82) i des del 1983 fou professor a la Universitat d’Illinois (UIUC), a Urbana-Champaign. Fou científic en cap des del 2023 de l’Institute for Condensed Matter Theory de la UIUC, i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia Russa de Ciències, entre altres institucions internacionals. Tingué la doble nacionalitat britànica i nord-americana.
Reconegut mundialment com un expert en física de baixes temperatures, al començament de la dècada del 1970 desenvolupà els treballs teòrics que permeteren explicar la complexa superfluïdesa de l’heli-3. Les seves línies d’investigació foren la física teòrica de la matèria condensada, els fenòmens físics a baixa temperatura, els fluids quàntics, els sistemes quàntics macroscòpics i la teoria quàntica de la mesura.
Rebé el premi Wolf de física l’any 2002, i Nobel de física el 2003, juntament amb A.A. Abrikosov i V.L. Ginzburg, per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids. L’any 2004 fou nomenat Comandant de l’Imperi Britànic.