Els antiadherents, interposats en pel·lícula prima, eviten l’adhesió entre superfícies en contacte que normalment s’enganxen. Llur eficàcia depèn de llur afinitat pels productes sobre els quals són aplicats i és en raó inversa a llur capacitat de migració a l’interior d’aquests. Nombroses substàncies han estat emprades com a antiadherents, en general amb resultats mediocres. Hom pot esmentar la utilització dels greixos, en l’art culinari i la pastisseria, i de l’àcid esteàric, en la indústria. Actualment hom disposa d’antiadherents molt més eficaços que són, d’una banda, el tefló , aplicat com a revestiment permanent sobre superfícies metàl·liques (estris de cuina, per exemple); d’altra banda, les silicones. Les silicones, els antiadherents més universals, són utilitzades, p ex, per a facilitar el desemmotllament (productes alimentaris, peces de cautxú i plàstics, peces de foneria), per a la fabricació de papers antiadherents (emprats per a l’embalatge de matèries enganxoses i com a suport d’autoadhesius); per a mantenir nets els cilindres de les encoladores, les plaques metàl·liques intercalars de les premses de fabricació de contraplacat, aglomerats i estratificats, les cintes transportadores, etc.
m
Química