antiaeri
| antiaèria

adj
Militar

Dit de l’arma destinada a la defensa contra els avions.

Totes les armes emprades per a aquest fi, com canons, metralladores i míssils, tenen una gran velocitat de foc i de punteria i proporcionen als projectils una gran velocitat inicial. A altures superiors als 6 000 m la intercepció dels avions enemics és encomanada a l’aviació pròpia o és duta a terme pels míssils terra-aire del tipus Nike-Hercules (EUA) i SA-2, SA-5 i SA-12 (Rússia). Per dessota d’aquesta altura s’utilitzen míssils com el Patriot (EUA) i els SA-6 i SA-11 (Rússia). En la zona de combat que no arriba al sostre dels 3 000 m actuen míssils lleugers com el Roland francès, el Rapier britànic, el Chaparral nord-americà i els SA-8 i SA-9 russos, però també els míssils autoguiats per raigs infraroigs, que pot disparar un soldat des d’un llançador portàtil, com poden ésser el Stinger (EUA), el SA-7 (Rússia) i el Blowpipe (Gran Bretanya). Hi ha, a més, els canons automàtics de dos i quatre tubs, amb calibres compresos entre 20 i 60 mm, cadascun del quals pot disparar fins a mil trets per minut.