antiariet

adj
Física

Dit dels diferents dispositius destinats a evitar o limitar el cop d’ariet en un conducte hidràulic.

Els mitjans emprats per a produir aquest efecte limitador poden ésser: escopir, durant un temps determinat, part del líquid de dins el conducte, mitjançant l’obertura d’una vàlvula, provocada, bé pel mateix augment de pressió (cas de les vàlvules de seguretat i vàlvules antiariet), o bé per una ordre donada al mateix temps que la que tendeix a provocar el cop d’ariet (cas del descarregador d’una turbina); un altre mitjà és col·locar al conducte un element que n’augmenti l’elasticitat i, per tant, la capacitat d’absorbir temporalment un important increment del volum líquid sense augmentar gaire la pressió (aquest és el cas dels acumuladors i dels tubs antiariet); un tercer mitjà és interposar al conducte, prop del punt on es produeix el cop d’ariet, un accés a una superfície lliure que permeti de reduir la llargada efectiva del conducte que entra en compressió (cas de les xemeneies d’equilibri).