antídot

m
Farmàcia

Substància que actua sobre una metzina i n’evita els efectes tòxics.

L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica . Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pel·lícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent. En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització (àcids i àlcalis), bé precipitació (sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants), bé complexació (àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàl·liques), bé transformació en un compost no tòxic (acció de l’aigua oxigenada sobre l’àcid cianhídric). Els antídots fisiològics neutralitzen els efectes del tòxic sobre l’organisme i exerceixen una acció antagònica (cafeïna en les intoxicacions per l’opi i derivats).