Contra el gran mal són emprats els barbitúrics, les hidantoïnes (utilitzats també en les crisis jacksonianes) i els bromurs. Contra el petit mal , les oxazolidines, les succinimides i l’hormona adrenocorticotròpica (ACTH). En les crisis psicomotrius hom acut a la carbamazepina. Sovint, el tractament associa dos o més fàrmacs, els quals, però, tenen efectes secundaris, per la qual cosa cal un control mèdic rigorós. La supressió del tractament amb antiepilèptics ha d’ésser gradual, car una interrupció brusca pot desencadenar nous atacs.
m
Farmàcia