Els antiescumejants actuen modificant la tensió superficial, i llur eficàcia individual depèn del medi i en particular del pH. Entre els utilitzats industrialment hom pot esmentar el 2-octanol, els olis sulfonats, el fosfat de tributil i, sobretot, les silicones. Les silicones permeten de resoldre gairebé tots els problemes d’escuma i són actives a concentracions molt febles, àdhuc a 0,1 parts per milió. Els antiescumejants són emprats en nombroses i molt diverses indústries, tant en medis aquosos com en no aquosos. En particular, hom els utilitza en molts processos d’elaboració d’aliments, com ara la concentració d’extret de carn, de llevat, de sucs de fruita o de xarops, puix que resulten molt més efectius que els procediments mecànics (batedors). Els antiescumejants emprats en tecnologia alimentària han de complir amb totes les condicions legals exigides per als additius (additiu). En general, hom utilitza olis i greixos comestibles, alguns dels seus derivats i també les silicones.
m
Alimentació
Química