El procés de producció d’algunes indústries, com són les de la goma, plàstics, paperera, arts gràfiques, productes fotogràfics, etc, presenta zones en les quals és fàcil la ionització per fricció del producte elaborat. Elèctricament, aquestes zones formen veritables condensadors, de càrrega constant i capacitat C = Q/V, que mentre mantenen apropats els dos elèctrodes presenten una tensió V petita, però que ràpidament és augmentada a valors elevats quan disminueix la capacitat C en separar-se. Així, es generen camps electroestàtics d’intensitat elevada que poden provocar accidents en els treballadors o bé produir descàrregues disruptives molt perilloses en ambients d’atmosferes explosives. Per combatre la formació d’aquests camps, hom instal·la aparells antiestàtics en les proximitats de les zones indicades. Entre aquests, cal distingir els ionitzadors d’alta tensió i els ionitzadors radioactius. Els primers són formats per una font de tensió exterior unida a una sèrie de puntes distribuïdes tot al llarg d’una barra conductora i pròximes a un bastidor, connectat directament a massa. La diferència de tensió entre les puntes i el bastidor provoca la ionització desitjada. Els segons són formats per fonts de partícules α que ionitzen l’aire per bombardeig. Principalment hom empra fonts d’americi 241 per llur llarga vida i per l’energia elevada de llur emissió.
adj
Electrònica i informàtica