antiferromagnetisme

m

Física

Magnetisme que presenten alguns metalls, aliatges i sals dels elements de transició (com el FeO, MnO, MnO 2 ), en què la susceptibilitat magnètica és molt baixa però creix amb la temperatura.

Per sota d’una temperatura característica, la temperatura de Neel, els àtoms s’ordenen espontàniament presentant spins antiparal·lels de manera que el moment resultant és nul i s’evidencia poc magnetisme exterior. Per damunt de la temperatura de Neel el material esdevé paramagnètic. Un camp magnètic intens pot arribar a transformar l’antiferromagnetisme en ferromagnetisme (magnetisme).