De manera convencional, se n'han fixat els límits entre l’inici de la crisi de l’imperi Romà, al s III (235), fins a la constitució de l’imperi Carolingi (900). Al llarg d’aquest període es produïren un seguit de canvis de caràcter polític, social, econòmic, lingüístic, religiós i de mentalitat, que permeteren que el món clàssic donés pas al medieval. Entre les transformacions, destaca la progressiva cristianització de la societat romana. Mentre que la interpretació tradicional afirmava que aquest període era conseqüència d’una decadència generalitzada de l’imperi Romà que s’inicià després de l’època daurada del govern dels Antonins, actualment es considera que fou un període de grans innovacions i aportacions que no s’ha de comprendre en termes de ruptura i decadència, sinó de continuïtat canviant.
f
Arqueologia