antiinductiu
| antiinductiva

adj
Electrònica i informàtica

Dit de l’element conductor disposat de forma adequada per tal d’aconseguir de reduir la inducció electromagnètica a un valor mínim.

Per exemple, permutant metòdicament els fils d’una línia elèctrica per tal d’evitar la inducció sobre una altra, bobinant una resistència elèctrica amb dos fils paral·lels (conductor bifilar) de forma que el camp magnètic generat per l’un sigui anul·lat per l’altre, etc.