Segons la concepció tecnicojurídica, el delicte és fonamentalment una acció típica, antijurídica i culpable. La tipicitat pressuposa la correspondència entre el fet i la descripció legal del tipus delictiu; la culpabilitat implica una voluntarietat conscient o una imprevisió inexcusable per part del subjecte, mentre que l’antijuridicitat és referida a un judici valoratiu de l’acció en el sentit de la seva desaprovació pel dret. Per manca d’antijuridicitat, per exemple, una lesió corporal causada o uns danys ocasionats podran no resultar delictius, encara que el fet sigui en principi definit com a delictiu (tipicitat) i l’autor els hagi ocasionats amb plena consciència (culpabilitat), si aquells han estat produïts obrant en legítima defensa o en estat de necessitat, puix que aquestes situacions anul·len l’antijuridicitat de l’acte en actuar com a causes de justificació o d’exclusió de l’antijuridicitat. Aquestes causes donen lloc a la majoria de les anomenades circumstàncies eximents (circumstància eximent) de la responsabilitat penal (defensa de la persona o drets propis o aliens, obrar sota la influència d’estímuls tan poderosos que produeixin obcecació o estat passional, etc), ultra d’altres manifestacions específiques.
f
Dret penal