antimatèria

f
Física

Matèria formada per antipartícules, és a dir, per estructures d’antiprotons, antineutrons i positrons.

Hom ha observat antipartícules en dues situacions: als acceleradors de partícules (on hom les estudia i produeix) i als raigs còsmics. Els primers àtoms d’antihidrogen foren obtinguts per un equip italoalemany el 1995 i aquest descobriment fou confirmat l’any següent pel Fermilab nord-americà. De la mateixa manera que l’àtom d’hidrogen s’utilitzà per a mesurar moltes propietats de la matèria, hom espera fer servir l’antihidrogen per a mesurar propietats de l’antimatèria. Per a dur a terme experiments amb antimatèria, el CERN ha posat en funcionament l’Antiproton decelerator (AD), que actuarà com una factoria d’antiprotons. Amb aquest instrument hom confia obtenir àtoms d’antihidrogen que es desplacin a baixes velocitats, la qual cosa en facilitaria l’estudi. També permetrà estudiar amb detall l’anihilació d’un parell protó-antiprotó, que produeix un nombre anormalment elevat de mesons.La formació d’antimatèria amb estructures més complicades (antiàtoms i antimolècules) és limitada pel fenomen d'anihilació partícula-antipartícula, pel qual l’antimatèria és inestable en un entorn de matèria. Hom ha aconseguit, però, de produir antinuclis (formats per antiprotons i antineutrons): antideuterons i antiheli. Hom ha cregut trobar en una hipotètica distribució d’antimatèria en algunes parts de l’Univers la causa de fenòmens molt energètics de difícil explicació (com els quàsars). Tanmateix, la física de partícules indica que un desequilibri inicial entre matèria i antimatèria en els instants primers de la gran explosió (big-bang) fou la causa del predomini actual de la matèria respecte a l’antimatèria. Així, aquesta restaria limitada a un estudi de laboratori d’altes energies.