Kant, en la dialèctica transcendental, segona secció de la primera part de la Crítica de la raó pura , dóna el nom d’antinòmies de la raó pura a les contradiccions en què aquesta es troba en la cosmologia racional, quan usa les idees transcendents per tal d’assolir coneixements relatius al món (cosmos). Kant formula quatre antinòmies, que impliquen la crítica a la metafísica tradicional. La primera es refereix a l’eternitat i a la infinitud del món; la segona, a la natura de la substància; la tercera, a l’existència d’un determinisme universal, i la quarta, a l’existència d’un ésser absolutament necessari, és a dir, de Déu.
f
Filosofia